Paqui López, supervivent de càncer de mama, durant l'entrevista (La Salle Premià Report)

Paqui López: “El cáncer, mentalment, va ser una muntanya russa”

202 views

Paqui López ens explica la història de superación en la seva lluita contra el càncer de mama

Paqui López Atoche; nascuda a Camas, Sevilla, va patir un càncer de mama fa 10 anys. Quan li van detectar, sense esperar-so, la seva vida, el seu dia a dia, va fer un gir. Hem volgut parlar amb ella per saber com va ser el seu camí amb aquesta malaltia i com la va superar, sense rendir-se ni tirar la tovallola, lluitant amb força i amb tot el suport de la seva família.

Com et va ser detectat el càncer?

M’ho vaig detectar jo mateixa, quan un dia a la dutxa, em vaig notar una espècie de bony al pit dret. Vaig anar al ginecòleg i em van fer una mamografía, una escenografia. Per una altra banda, em van dir que demanés cita a un metge genètic, perquè a la meva família hi ha hagut molts casos de càncer de mama a causa d’una mutació genètica que es diu BRCA 1.

El càncer de mama me’l vaig detectar jo mateixa, a la dutxa

Paqui López

Com va ser el procés per superar la malaltia, com ho vas passar?

Primer em van operar, després em van fer quimioteràpia, radioteràpia i mes tard, novament em van fer una altra quimioteràpia.

El pitjor va ser haver d’explicar aquesta situació a la meva família, sobretot el meu fill de només cinc anys. Per una altra banda, la quimioteràpia la vaig viure també molt malament, ja que cada vegada era més dura i tenia més efectes secundaris que em van afectar.

El pitjor va ser haver d’explicar aquesta situació a la meva família

Paqui López

Quant temps va estar lluitant contra aquesta malaltia? 

Vaig estar lluitant un any amb quimioteràpia i radioteràpia. Em vaig sotmetre a sis o set operacions, però la cosa no ha acabat, a dia d’avui m’he de cuidar, ja que tinc una mutació genètica, sóc BRCA 1 positiu, i he d’anar amb cura.

Vas haver de fer canvis en la leva rutina diaria durant aquest procés?

Intentava menjar més sa, però exercici, per exemple, no en podia fer, era impossible, perquè estava feta pols, molt cansada i estava molt adolorida. També vaig haver de deixar de treballar.Aquest va ser el canvi més important. Vaig haver de agafar-me la vida d’una menera molt més sana i relaxada.

Paqui López Atoche
Paqui López, supervivent de càncer de mama (La Salle Premià Report)

Com et vas sentir mentalment? I físicament?

Mentalment va ser una muntanya russa. Hi havia moments en què estava totalment abatuda, feta pols. Però majoritàriament era forta, valenta. Em sentia forta perquè el que volia era acabar amb aquell tractament i amb la malaltia i aconseguir lluitar i tirar endavant. Gaudia de tots els moments feliços. Els gaudia moltíssim i intentava ser positiva.

Quins van ser els teus suports o forces per seguir endavant?

El principal suport va ser la meva família. El meu marit va ser els meus peus i les meves mans. El meu fill també va ser un gran suport, em donava molta fortalesa perquè ell tenia tan només cinc anyets i jo al veure’l em sentia bé, em transmitia benestar i molta força. Molts amics, amigues i companys de treball van estar també al meu cantó, donant-me suport, i  de debò que em vaig sentir molt estimada i molt recolzada.

Com ho va viure la teva família?

El meu marit ho va viure molt malament, ho va viure angoixat. Ell tenia molta por, però al mateix temps també era fort i era el meu suport totalment. El meu fill, va haver-hi moments en què estava molt nerviós, malament, al veure que jo estava en una situació molt complexa, molt difícil. Ara estem tots tres molt units i molt contents de què puguem explicar-ho, i de què ho haguem superat plegats.

Ara sóc una persona molt feliç

Paqui López

Com et sents ara?

Doncs ara em sento molt millor, pero m’han quedat seqüeles pels efectes secundaris. Tinc com un cansament crònic, però per la resta molt bé. Faig exercici, intento fer-lo a diari i sóc una persona molt feliç.

Fet per: Lorna Muñoz, Sofia Comas, Miryam Espin, Víctor Ricciardi i Júlia Navarro

close

El més recent