‘Fast Five: L’odissea del crim’, quan la mediocritat es camufla amb efectes especials

/
48 views

Fast Five és una pel·lícula estatunidenca d’acció del 2011, dirigida per Justin Lin. És la cinquena de la saga The Fast and the Furious, i està protagonitzada per Vin Diesel i Paul Walker. Aquesta pel·lícula marca un gir diferent per a la resta de la saga: s’allunya de les seqüències de curses al carrer, que eren les característiques principals de les anteriors, i passa a ser una pel·lícula d’acció de caràcter més comercial. Va esdevenir un èxit mundial: va ser número 1 als cinemes de moltíssims països arreu del món, com a Espanya i als Estats Units.

Durant aquesta entrega, Dominic Toretto, en Brian O’Conner i la Mia Toretto fugen de Los Angeles cap a Rio de Janeiro, al Brasil, i la policia torna a perseguir-los un altre cop. En Dominic i en Brian pensen a retirar-se del món del crim fent-ne una molt singular, estafant el cap de la màfia de Rio de Janeiro, i per això reuneixen el seu equip amb la qual treballaran per un objectiu comú.

És una pel·lícula força popular entre els joves. Hem enquestat 50 adolescents de 15 – 16 anys per saber l’opinió general del jovent sobre aquesta Tots n’havien sentit a parlar, gairebé la meitat l’havien vist, i a la gran majoria els hi havia agradat.

Principalment, el que més agrada a la gent són els cotxes, les confrontacions i la violència. En canvi, als més emotius el que més els hi agrada és com protegeixen a la família i a la gent que els importa. Però el que és clar és que el final no deixa indiferent a cap dels espectadors. Un final inesperat, on els protagonistes es queden tant amb els enemics com amb el públic, és la part que la gent més recorda i el moment més emblemàtic de la pel·lícula.

L’equip complert de Dominic Toretto ( foto d’arxiu )

Però, realment Fast Five és tan bona com tothom diu? Realment podem parlar d’ella com una gran pel·lícula? La resposta és que no, ja que segueix el mateix patró que la majoria per agradar al públic: ajuntar cotxes, explosions, violència i actors coneguts et porten a l’èxit. La trama principal és molt monòtona i intuïtiva, des del principi saps que els protagonistes se sortiran amb la seva. Moltes escenes durant la pel·lícula manquen de sentit, els diàlegs estan fora de lloc respecte a la trama principal, però hi afegeixen unes quantes explosions i ja tenen al públic entretingut. Es tracta d’una trama bastant mediocre camuflada d’efectes especials que deixen satisfets a la majoria d’espectadors/es, que no paren tanta atenció a la història.

Bàsicament, Fast Five és una pel·lícula que més que la qualitat busca l’acceptació del públic, que és el que aconsegueix. La trama és força monòtona i previsible, i sempre utilitza els mateixos recursos per a mantenir als espectadors atents. El que està clar és que això no ha fet que la pel·lícula deixi de ser vista o ha impedit convertir-la en número 1, això no ha importat al públic més fidel de la saga de Fast & Furious

Redactat per Marina Moya, Naim de Hoyos, Gina Núñez i Albert Hakobyan

close

El més recent