Jocs Florals 2021 | Guanyador 3r d’ESO – Poesia: Pètals, espines i tinta

33 views

Hi havia una vegada al cel un àngel adolescent,
Que passejava per un jardí de roses,
Apreciava l’art de cadascuna d’elles,
El perfum que desprenien,
Feia que els seus tristos textos en prosa,
Es tornessin poesia,
De vegades la seva sang com a tinta vessada,
Feia servir per escriure la seva lírica,
Això els donava un toc personal que ni les llàgrimes afegien,
Per a ell la vida tenia un color vermell i rosa,
La seva vida solia ser preciosa,
Fins que un dia es va clavar les espines,
Mentre caminava de manera coratjosa,
Els tons de la seva vida es van tornar grisos,
L’àngel indecís va voler sanar ràpidament les ferides,
I convertir-les en cicatrius per veure si així del mal s’oblida,
Va buscar una altra rosa que desprengués el seu perfum
gràcies al vent,
Però va tornar a estar malament,
Això li va ensenyar,
Que les ferides es curen amb el temps,
Ara ja no sempre roman al cel,
Això l’ajuda a valorar la seva estada,
Ja no es deixa enganyar per la fragància,
Perquè les flors més belles estan carregades de substàncies nocives,
El seu interior està podrit encara que les vistes siguin boniques,
Malauradament a la vida no podràs evitar clavar-te espines,
Així que hauràs d’aprendre per quines d’elles val la pena la ferida,
Com treure-te-la sense tenir pressa,
Ja que la vida no sempre és amor i alegria,
Això és el que realment li dóna el seu toc de travessia,
Gaudeix del camí, ja que diuen que des del cim es veu curt,
Aprèn a valorar les petites coses una mica,
Que ja veuràs com sortiràs de l’ensurt,
I adona’t que l’ombra t’oculta aquest
sol lluminós,
Només tu pots canviar la teva manera de valorar els tresors,
No em refereixo a diners,
Sinó a aquestes persones que t’ajuden a veure quan estàs cec,
Gràcies a elles sents que ets allà dalt encara estant a l’infern,
Adona’t que no les tindràs tot el temps,
Així que centra’t en omplir aquest got,
I somriu perquè se’t puguin veure,
Aquestes precioses dents,
Però no podràs evitar que es buidi,
El potencial destructiu pot ser que et sorprengui,
No et deprimeixis encara que el teu seny d’un fil pengi,
Que això no et desmotivi i et desviï del teu camí,
Ja després de la tempesta tot semblarà un petit embolic.

Fet per: Castle / Ian Miranda | Premi 3r d’ESO Poesia

close

El més recent