Lucia Serreta, Berta Segura, Laia Martínez, Mar Martinez i Dani Ruiz
Elisa Antón és una àvia de 89 anys que ha viscut a Barcelona al llarg de la seva vida amb els seus pares i el seu germà. El primer cop que va començar a guanyar diners ella mateixa va ser als 8 anys, treballant a l’empresa de la família. El seu principal hobbie és el ganxet.
A la teva joventut vas anar a moltes festes? Estava mal vist sortir de festa?
A mi no em deixaven anar a moltes festes perquè a casa havia de cuidar a la meva mare que estava malalta, però la meva mare a vegades sí que em deixava anar com a recompensa perquè em portava molt bé i ajudava a casa. No estava mal vist perquè les festes d’abans no són iguals que les d’ara.
Com era vist l’alcohol i el tabac?
Estava mal vist l’alcohol si una dona en bevia. En canvi, que un home begués alcohol era totalment normal, ja que en arribar a casa estaven acostumats a prendre alguna copa. El tabac estava ben vist, perquè deien que era molt bo per la salut, sobretot en la joventut.
Quina imatge es tenia del poliamor?
En cap moment vaig conèixer ningú que tingués aquest tipus de relació. De fet, fins fa poc no sabia el significat d’aquesta paraula. No tinc gaires coneixements sobre aquest tema.
Ens podries explicar, des del teu punt de vista, com era l’amor quan eres jove?
L’amor abans era més pur i sincer. La gent d’avui dia està amb moltes persones diferents, fet que trobo molt innecessari. Quan vaig conèixer el meu marit, ell es va convertir en el meu segon amor. Vam connectar des del primer moment i des de llavors hem estat molt units i només me l’he estimat a ell.
Ens podries explicar les relacions amb la teva família?
Jo vaig tenir una infància complicada, ja que el meu pare se’n va anar quan era molt petita. La relació amb la meva mare era molt bona, perquè teníem molta confiança. La relació amb el meu germà també va ser bona, però es va mudar a Suïssa i ja fa molt que no el veig.
Teníeu tradicions familiars?
A part del Nadal i els aniversaris, no solem celebrar res més, encara que a mi m’agrada celebrar els sants amb la gent propera.
En l’actualitat, per buscar qualsevol cosa tenim internet, però abans com buscàveu la informació?
Havíem de preguntar a la gent o anar a la biblioteca i buscar entre els llibres la informació que vulguessis.
La vostra família es va veure afectada per les dificultats econòmiques que patien moltes altres cases?
Sí, nosaltres també ens vam veure afectats. Com la meva mare va caure malalta, jo i el meu germà ens vam haver de buscar la vida: anàvem a les escombraries per buscar menjar fins que vam acabar tips i ens vam posar a treballar des de ben petits per solucionar aquest problema.
Quan eres petita, existia la idea de feminisme? I si existia, quines reaccions despertava en la gent?
Feminisme com a tal no n’hi havia, però sí que hi havia molt de masclisme. El que sí que podríem relacionar amb el feminisme és que moltes dones estaven fartes de ser maltractades per homes.
Ens pots explicar alguna experiència del franquisme que hagis viscut?
Jo no n’he viscut cap, però tinc amigues que han hagut de sortir a la terrassa i llençar llet quan passava Franco pel carrer.
