Martina Nieto, Marina Díez, Irene Lahoz, Mar Teixidó i Paula Merino
L’Imma és l’àvia de la Martina Nieto, una alumna de 4t ESO A. Té 72 anys, per tant, va néixer l’any 1950, en plena època del franquisme. Resideix a Caldetes i porta una vida molt tranquil·la com a jubilada. Una de les seves passions és cuinar, i el seu plat estrella són les croquetes.
Quan vas començar a sortir amb la teva parella?
Vam començar als vint anys els dos i encara continuem junts.
Com et diverties en aquella època?
Passejàvem i anàvem al cinema de tant en tant, també es feien festes a cases particulars i poc més.
En aquella època sorties de festa? Quina música escoltaves?
Sí que sortíem de festa, però poc, era un cas especial. I de música teníem els “Sírex”, els “Mustang”, el “Dúo dinámico”, els “Diablos”… Hi havia molts conjunts.
Quina relació tenies amb la teva família al tenir dotze germans? I amb els amics?
La relació amb els germans era bona, però ens relacionàvem molt més els que érem més o menys de la mateixa edat. Els seus amics eren també els nostres amics, o sigui que els compartíem.
Com recordes la teva infància? Com anaves vestida a l’escola?
La infància la recordo més o menys normal, ens ho preníem tot amb molta més resignació i compartíem el que teníem. L’uniforme era el que portàvem a l’escola i si fa no fa ens agradava.
Hi ha alguna cosa que ara és molt normal pero en aquella època estava mal vist?
Anar soles al cine, al bar… No era normal anar sol. També anar amb escots i amb minifaldilla no estava ben vist.
Quina era la situació econòmica de l’època?
Estàvem acostumats a no tenir res, o a penes res. Una moneda ja era molt, encara que només ens arribés per comprar xiclets, pipes o alguna cosa per l’estil.
Què penses dels joves de l’actualitat?
Jo penso que tenen la vida massa fàcil, tenen moltes portes obertes. En termes generals, per exemple, els nois i noies d’ara són més egoistes que abans.
Quines eren les feines que estaven més bé considerades? Vas treballar? Si és així, a quina edat vas començar a treballar?
No hi havia cap feina que es considerés la millor, ja que tot treball estava ben vist, encara que era millor si tenies una carrera. Jo vaig treballar de puericultora, que és una persona que s’encarrega de cuidar els nens petits, vaig començar a treballar quan tenia vint anys.
