Joan Carles Cirera: “L’enseyament no era la meva vocació”

Tot i això, el professor de Secundària a La Salle Premià assegura que l’educació l’ha anat atrapant amb els anys

Firmat per Martina Garcia, Laia López, Guillem Folch, Pol Dominguez i Carles Peña

Joan Carles Cirera és professor de Matemàtiques, Visual i Plàstica i Tecnologia de Secundària a La Salle Premià i també Coordinador de Qualitat de l’escola. El Joan Carles però, va estudiar Arquitectura Superior, i abans de dedicar-se a la docència, va ser arquitecte.

Què has estudiat per arribar a on estàs?

Vaig estudiar Arquitectura Superior a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Quan fa que ets professor i en quantes escoles has treballat?

Ja fa 26 anys que soc professor i només he treballat en 2 escoles. La primera escola va ser una prova de tres mesos, em vaig engrescar i vaig dir: “això pot ser una via interessant per tenir tranquil·litat i estabilitat econòmica”., I llavors, vaig entrar a La Salle.

Com et vas adonar que l’educació era la teva vocació?

No diré mentides: l’ensenyament no era la meva vocació, treballava fora fent projectes d’arquitectura, però la inestabilitat econòmica d’aquest país no em garantia una seguretat econòmica.

A través d’un arquitecte tècnic i un aparellador que treballava amb ell, vaig fer una prova al món de l’ensenyament i vaig entrar com una manera de poder tenir un sou digne cada mes. Però em vaig anar engrescant (al principi em costava més, cridava més), vaig anar aprenent i, de mica en mica, em vaig anar enganxant i ho he intentat fer el millor que he pogut sempre.

L’ensenyament no era la meva vocació, treballava fora fent projectes d’arquitectura.

Joan Carles Cirera, professor de La Salle

Dintre de les assignatures que ensenyes, quina és la que més t’agrada?

Jo diria que per ordre de més a menys és: les Matemàtiques, després Visual i Plàstica i per últim, Tecnologia. Les Matemàtiques per una cosa que ja us he explicat moltes vegades, aquí no hi ha desenganys, ni mentides, ni diferents maneres de fer; si compleixes totes les normes va a parar al mateix lloc.

Després Visual i Plàstica, perquè ensenyes als alumnes a veure les coses d’una altra manera, una altra manera de pensar les coses, perquè per a mi és gratificant. No és que sigui un gran artista, ni de bon tros, però les coses es poden veure des de moltes òptiques. Normalment, quan mirem, no analitzem i quan mirem podem descobrir moltes coses.

Per últim, la tecnologia, però no perquè m’agradi menys, perquè sempre el tema tecnologia clàssica, motors, engranatges i coses d’aquests tipus sempre m’han interessat. Potser si no hagués estudiat Arquitectura, hauria estudiat Enginyeria Industrial o potser Enginyeria de Camins.

Les coses es poden veure des de moltes òptiques diferents. Normalment, quan mirem no analitzem i quan mirem podem descobrir moltes coses.

Joan Carles Cirera, professor de La Salle

L’Edifici d’Infantil, La Salle petita, el vas dissenyar tu. Quant de temps vas trigar a dissenyar i fer tots els plànols?

La goniometria de La Salle d’Infantil venia molt marcada, venia molt marcada pel pla general de l’Ajuntament. Et feien rehabilitar la masia com a element catalogat que s’havia de protegir i et deixaven construir unes ales als costats, per tant, quant a volum no es podia fer massa cosa. Vam fer el projecte bàsic i va costar fer-lo uns 2 mesos i mig.

El projecte d’execució (estructures, dimensions de la instal·lació elèctrica i entrega al constructor per construir) no vaig fer-lo sol, tenia l’ajuda d’altres arquitectes i aquesta fase van ser 3 mesos.

El més impressionant va ser la construcció. La construcció d’aquest Parvulari es va fer en 5 mesos perquè la renovació de la masia si que portava obra. Es van fer fonaments nous, es van cosir les esquerdes per dir-ho de alguna manera. Però la resta la part nova, l’ampliació es fa fer prefabricada a Astúries. Es va anar portant amb camions, o sigui per l’autopista un munt de camions amb la estructura prefabricada, del que son les ales, la part nova. Va venir una gran grua i va començar a descarregar. Els camions s’esperaven aquí, al polígon industrial i a mesura que els avisaven anaven venint cap a aquí.

Estàs content amb la teva feina?

Estic content amb la meva feina respecte a la docència, perquè malgrat que hi ha alumnes que molesten a classe, hi ha alumnes que entenen molt i ho pillen de seguida i també hi ha alumnes als quals els costa i dona gust ajudar-los.

A vegades penso que arribaria a estar més feliç ensenyant a nens que els hi costa, que no pas a nens que en saben molt. Pel fet de que son més agraïts.

Joan Carles Cirera, professor de La Salle

I alguna cosa que no t’agradi?

Les polítiques educatives, la baixada de nivells, veure que no fa la impressió que caminem cap a l’excel·lència, sinó tot el contrari, caminem cap a la vulgaritat, cap a tothom igual, etc. El que em rebenta més del moment és que no puc deixar l’alumnat preparat i tal com va la cosa no el deixaré preparat pel que ve després. El que ve després no ho han canviat de moment.

També una cosa que em molesta molt d’aquesta feina és la quantitat de burocràcia i de papers que s’ha de fer. Tot això t’absorbeix tot el temps de docent. Jo soc més docent que gestor. Malgrat que ara estic de Coordinador de Qualitat i faig moltes coses d’aquestes, jo tinc més vocació de docent, m’ho passo bé explicant, m’ho passo bé fent veure els alumnes coses que jo a la meva època no entenia, que fer de gestor o directiu.

A vegades em fa la impressió de que no caminem cap a l’exel·lència, si no tot el contrari, caminem cap a la vulgaritat.

Joan Carles Cirera. professor de la Salle

Recomanaries la teva feina?

Si tens paciència i t’agrada estar amb joves, si no penses en els prejudicis que tots els joves son un desastre i que tot ho fan malament, doncs és una feina agradable. És una vocació de servei. Saber que hi haurà un món al teu voltant, potser alguns alumnes tòxics que t’impediran arribar als que realment ho necessiten, però si veus això jo amb l’ambient social de Premià de Mar i a la nostra escola, jo penso que ser docent no és una feina tan dolenta. M’angoixo més per tota la documentació que haig de fer i per totes les coses que haig de fer que per tot el tema de la docència.

I ja per últim, entre els dissenys que has fet, hi ha algun que sigui mínimament reconegut?

No, no soc famós. No estic dient que no treballo bé, sinó que hi ha molta gent que està treballant bé i li passarà a molta gent amb els seus oficis, que potser no tenen reconeixement, però que treballen bé. Jo em sento bastant orgullós dels meus projectes. He fet una llibreria amb una escala de vidre a Sant Celoni que es va comentar en aquell moment en el poble i em sento orgullós, tot i que l’edifici va envellint.

Hi havia una cosa que m’agradava molt quan feia aquell ofici que era ‘ajudar’ a gent amb pocs recursos econòmics i es volien fer una casa, intentant que amb pocs recursos econòmics quedés una casa que fos digna, senzilla, harmònica, que quedés bé.

Redactors Juniors

, , , ,