Xavi Castillo, Alex Martinez i Oriol Torres
José María Sánchez va néixer a Premià de Mar, ha viscut l’època del franquisme i una infància i adolescència molt diferents de la que viuen els joves d’avui en dia.
Com et diverties i entretenies a la teva joventut?
La meva diversió principal era el futbol, tant al carrer com a l’escola i més tard a l’equip federat de La Salle Premià i el CE Premià. M’entretenia sortint amb els amics, anant al cine Gran Via i jugàvem al Ping-Pong, al Futbolí, al billar, etc.
A la teva joventut, assisties a moltes festes? Si fos així, bevíeu molt alcohol?
A vegades anàvem a la discoteca a la tarda, però molt poc. I a alguna festa per l’aniversari d’algun amic. Jo no bevia alcohol, prenia Coca-Cola. Tot i així, en aquella època ja començava a circular la droga. Hi havia batalles de grups per manar i ser els més forts.
Com era la teva relació amb la resta de la família quan eres jove?
Molt respecte als pares. La figura paterna era molt estricta tant en horaris com en comportaments. Al sortir de casa has d’arribar a l’hora que toca sí o sí.
Teníeu normes dins de la família?
Si, clar. Per exemple, al menjar, s’havia de menjar el que hi havia. Es compraven productes barats i la quantitat justa de menjar perquè hi havia dificultats per arribar a fi de mes. No es podia comprar el que volies. Els diners marcaven les compres. Quan els pares anaven a la botiga s’apuntava el que costava el que havien comprat i a fi de mes, quan cobraven ho pagaven.
Com va ser l’època del franquisme?
Va ser una època de totalitarisme militar que afectava en general la vida quotidiana de tothom. Hi havia moltes restriccions, censura a les pel·lícules i a la televisió. El servei militar era un compromís obligatori. Si no et presentaves podies ser empresonat. Perdies divuit mesos de la teva vida sense cap profit. A part del cost que representava per a les famílies en aquella època. Era una llibertat molt condicionada.
Com eren els matrimonis en època del franquisme?
Era una unió de dues persones que formaven una família amb fills. Havien de treballar tant el pare com la mare i no podien passar gaire estona amb els fills. La figura materna era l’encarregada de totes les feines domèstiques. Era una unió més sòlida que en l’actualitat. Es vivia amb molta mancança econòmica.
Com era la llibertat de les dones en aquella època?
La llibertat de la dona era molt limitada i les decisions que implicaven la família les prenia sempre el pare sense possibilitat de discutir-les. La dona es resignava per no trencar la unitat familiar. Era una societat molt masclista.
Quin tipus de música, llibres i pel·lícules es veien en aquests temps?
Música molt variada i de qualitat, per exemple, els Beatles i els Bee Gees. També escoltàvem grups d’aquí i bandes que tocaven a les festes d’estiu. Quant a llibres, no seguia massa les novetats literàries d’aleshores, però llegia llibres d’informàtica, dibuix tècnic i fotografia. Les pel·lícules d’aquell temps eren d’acció i musicals, sobretot. Estaven de moda les pel·lícules d’americans contra indis, gàngsters, romans, etc.
Era dolent ser solter?
No era dolent però estava mal vist, perquè molta gent pensava que els solters eren homosexuals. Si la guàrdia civil sospitava o s’assabentava que eres homosexual, et podien donar una pallissa.
Hi havia un codi de vestimenta?
Aquest tema és semblant al del menjar: et posaves la roba que podies comprar, que no era molta. No es comprava roba a menys que fos un festiu assenyalat. Les sabates havien de durar tot l’any encara que es trenquessin. A l’escola era obligatori seguir el codi de vestimenta establert.
Com d’important era la religió?
Era obligatòria tant a l’escola com a la vida. Era un poder igual de gran que el militar. Era obligatori fer la missa al diumenge. Abans d’entrar s’havia de resar o cantar el “Cara al sol”, si no, t’emportaves un cop de bastó.
