La cara oculta de la guerra d’Ucraïna

Firmat per Dina Machichou, Claudia Cobles, Doae Ait, Lola Comas, Liang Sevillano i Sandra Bernad

Pensàvem que no podíem anar a pitjor; la pandèmia al 2020 que encara estem lluitant, tot d’incendis a moltes parts del món, el volcà de la Palma i moltes coses més que han fet que aquests últims dos anys hagin sigut moguts. Però el 2022 s’ha dignat a no ser oblidat: el passat 24 de febrer Rússia va decidir atacar Ucraïna, creant una guerra entre aquests dos països i les conseqüències han perjudicat a altres països. Però molta gent no sap l’altra cara de la moneda i no coneix les veritables raons de Rússia, i encara que la guerra i la violència no sigui mai la solució, avui en posicionarem de part dels russos.

Primer de tot volem començar per una revisió a la història que comparteixen aquests dos països. Per començar, l’inici de l’imperi rus va tindre lloc a Ucraïna, i molts anys després, es va formar la unió soviètica, en la qual hi estaven tant Rússia com Ucraïna, però amb la seva dissolució al 1991 aquests dos països van separar-se. Això va provocar que hi hagués ciutadans russos vivint a Ucraïna, però també ciutadans Ucranians que vivint a Rússia. Rússia ha acusat més d’un cop a les forces governamentals ucraïneses de provocar un genocidi als russo-parlants que viuen al seu territori. No és cap secret que Rússia i l’OTAN no son exactament millors amics. A Rússia no li fa gràcia que els seus enemics cada cop més i més a prop, fins al punt de tenir-lo a les portes de casa seva. Putin va advertir nombroses vegades a la OTAN de que no s’expandeixin més cap a l’est. Al 1990 la OTAN i Rússia van fer un pacte de que no creixés cap a ells a canvi de que Rússia deixes que Alemanya s’unifiqués després de la caiguda del mur de Berlín, aquest pacte va ser un pacte verbal i no reconegut oficialment. Però des de llavors hi ha agut cinc onades d’expansió de l’OTAN:

  1. 1999: Polònia, Hongria i república Checa.
  2. 2004: Romania, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia y Eslovènia.
  3. 2009: Albània i Croàcia.
  4. 2017: Montenegro.
  5. 2020: Macedònia del Nord.

Pot ser que a molts us sembli que no tenen raó per a estar enfadats per el simple fet de que la OTAN s’expandeixi. Hem de tenir en compte Rússia es un país molt gran i que la majoria de la població viu a la part més propera a Europa, això significaria que l’enemic jurat de Rússia, la OTAN, tindria a les ciutats més importants russes cada com més a l’abast i aquesta situació ha deixat a Putin entre l’espasa i la paret i ell ha decidit l’espasa, i aquest és l’error, i on creiem que tothom s’hauria de focalitzar, qui ho ha decidit això? Ha sigut Rússia de manera unànime? O a sigut Putin per el seu compte? Òbviament tots sabem que de manera unànime no s’ha decidit, ja que hi ha agut manifestacions en contra i el govern rus no ha dubtat a empresonar a centenars de manifestants.

Encara que no hi ha res que justifiqui una guerra, no es pot negar que els russos tenen motius per a estar enfadats amb els occidentals. Com va dir Carl P. G. von Clausewitz, la guerra no es un fenomen independent, sinó la continuació de la política per diferents medis. I la guerra s’ha d’acabar lo abans possible ja que repercutirà al mon sencer, i Rússia i Ucraïna són països germans que sempre han estat lligats, hi ha molta gent que la seva família o amics estan a la banda contraria de la frontera. I vosaltres que en penseu de l guerra d’Ucraïna?