/

La distopia és una realitat a Houston

Firmat per Mathis Itchart, Arnau Tomas, Alex Quintana, Pere Pareja i Miguel Zamora

El 5 de novembre el famós cantant Travis Scott va fer un tràgic concert que ha donat molt a parlar per les catàstrofes que allí hi van succeir: 10 morts i més de 20 hospitalitzats de gravetat. Els fets van succeir en un terreny amb més de 20.000 persones juntes sense cap espai de separació, tribuna, o files aparents. Res de seguretat; 20.000 joves d’entre 14 i 20 anys apilonats amb l’espai just per respirar.

Una setmana abans de l’estampida mortal de Houston (Texas), Travis Scott va actuar a Nova York davant una multitud, a l’estadi de beisbol dels Mets. Per a alguns adolescents aquesta va ser la primera experiència en un gran concert. Molts d’ells, en comptes de tornar energitzats i contents pel que acabaven de viure, van tornar a casa seva copejats o amb evidents esgarrinxades degut a les empentes, trepitjades o inclús patades rebudes. Tot això no només passa en els concerts d’en Travis, la història de la música ha estat realment marcada per fets com aquest, però aquest ja ha de ser el moment en el que obrim els ulls i fem que això no torni a passar.

Anar a un festival de música amb els amics ha de ser una experiència divertida, segura i inclús electrificant en el cas de tractar-se d’Astroworld. Però, aquella nit no va arribar a ser una experiència divertida, electrificant i ni molt menys segura. Astroworld es va convertir en un malson molt ràpidament, ja que els aficionats van començar a trepitjar-se els uns als altres i a formar els anomenats “mosh pits”, aixafant moltes persones a terra i contra l’escenari. Per nosaltres, una responsabilitat que recau en l’equip tècnic del raper i ell mateix, en Travis Scott, qui per nosaltres es mereix gran part de les crítiques que està rebent.

Hi ha innumerables vídeos que circulen per les xarxes que demostren el poc personal i la incompetència de qui estava en el local del concert, recordem, un concert d’una enorme magnitud. Els espectacles exhaurits de més de 50.000 persones haurien d’haver estat plegats de professionals mèdics i guàrdies de seguretat, per tractar de controlar la situació. Però, amb poc personal, és normal que no es pugui aturar la multitud que avança i  trepitja fins arribar a matar a tot el qui es despisti o simplement no pugui mantindre’s en peu.

Travis Scott podria haver aturat el concert tan bon punt va veure com la gent literalment es desmaiava en angoixa, però fins i tot després de repetits intents de cridar la seva atenció, només va aturar el concert un parell de vegades per al cap d’uns minuts continuar actuant. Aquest és un fet que ha de canviar la forma de veure els concerts. A partir d’ara, abans que buscar la màgia, la intensitat, inclús la bogeria, en un concert s’ha de buscar la seguretat.

El mateix pensen gairebé els trenta alumnes de La Salle Premià que coneixien els fets i han estat entrevistats per tal de conèixer el seu punt de vista. Alguns, de la mateixa forma que nosaltres, recalquen la falta de preparació i sobretot, el saber parar davant de situacions complicades. Per molt que agradi la música del cantant, com hem pogut veure en els resultats, el que hem vist ha estat una actuació inclús deplorable per part d’en Travis.

Aquest esdeveniment ara ha causat cicatrius permanents a molta gent i canvia la manera de veure els festivals de música: realment es podria haver evitat?

Aquesta pregunta i moltes més continuen sense resposta, ja que per molta informació que tinguem és una cosa que ha passat, i si no canviem, continuarà passant. Tot depèn de la sala del concert, els promotors, els organitzadors… Però el que de veritat importa és que totes les sales haurien d’aprendre del que ha passat a Astroworld el 5 de novembre, i assegurar-se de que aquest tipus de situacions no tornin a passar mai més. Per la nostra part creiem que, encara que Travis Scott no ho ha fet bé, i es mereix, com em dit anteriorment, gran part de les crítiques que li estan caient, la gent tampoc no s’hauria de rebaixar al nivell de desitjar la mort a ningú ni arribar a crítiques exagerades. Aquest sense cap dubte ha estat un error colossal, però com a mínim esperem que marqui un abans i un després en la història de la música.

Redactors Juniors

, , , ,