L’exposició, que es pot veure al CCCB de Barcelona fins a l’1 de maig, fa un recorregut per les diferents organitzaciuons i sectes que han utilitzar les màscares per amagar les seves identitats
Firmat per Rubén Bermejo, Marc Cortinat i Mar Iranzo
Tant una de les organitzacions de supremacisme blanc més perilloses del món, passant per un dels personatges de novela negra més icònics de París, i arribant a la xarxa hacker que va aconseguir fer tremolar els Estats Units l’any 2021, tots tenen alguna cosa en comú. Un fet que els uneix a tots com un: la disfressa de les seves identitats. Una màscara que els protegeix i els permet actuar com a éssers anònims. Això és exactament el que intenta relatar l’exposició “La màscara no menteix mai”, que podem trobar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins el proper 1 de maig. Aquesta exposició fa un recorregut per l’ús de la màscara com a eina per a evitar l’identificació de l’individu.
La màscara no menteix mai traça un recorregut a través dels usos polítics de la màscara en la modernitat, la defensa de l’anonimat o la forma que tenen diferents persones, tan bones o dolentes, d’expressar els seus ideals. L’exposició estava composta per diferents sales les quals explicaven diferents històries relacionades amb grups o sectes que portaven màscares per ocultar la seva identitat, o per representar la idea que teníen.
«Les màscares serveixen per comunicar-nos amb allò invisible, però també tenen un component subversiu i clandestí. Sota aquestes, a l’empara del que no s’ha vist, la nostra identitat queda en secret i som capaços de fer realitat els nostres desitjos més prohibits amb certa seguretat.»
Servando Rocha
Aquesta exposició proposa una història molt profunda des de fa un segle i mig que s’incorpora a un paisatge polític com a instrument per la construcció identitària en l’activisme públic i les lluites socials. Entre Ku Klux Klan i Pussy Riot que són dos grans clans amb els rostres emmascarats que no només amagaven les seves identitats sinó també uns dels fenòmens que defineixen el nostre present com la conspiranoia i el control biopolític.
La mascara mai menteix combina una àmplia galeria d’imatges, contingut audiovisual amb objectes que ens ajuden a comprendre millor els diferents significats de la màscara (caputxes de protestes feministes, màscares digitals, màscares antigàs de la guerra, màscares de boxejadors mexicans, màscares per a festivals…)
El recorregut de l’exposició comença amb una extensa explicació de el Ku Klux Klan i tots els Klans nord-americans que usaven màscara. Després, s’endinsa en la màscara als còmics i llibres i alhora en la màscara en la societat actual. Més endavant ens parlen de la cultura pop com en el cas de lluitadors de lluita lliure i al final de tot sen’s deixen vàries reflexions.
La màscara no menteix mai és una excel·lent proposta cultural, la qual et du de la mà per un recorregut històric i social que t’ajuda a entendre coses de com funciona el món actual i et deixa reflexions molt interessant sobre el concepte de la màscara, com ara la frase cloenda de “La màscara sempre menteix” o la dita moderna de “darrere la màscara hi ha una idea i les idees són a prova de bales”.
