A causa de les imatges que es veuen a les xarxes socials els adolescents es senten més insegurs que mai amb el seu físic
Avui dia, la bellesa és molt extensa i se sol relacionar amb un estereotip, el qual pot arribar a causar molt mal a la societat en la qual vivim, donant lloc a TCA com són per exemple l’anorèxia o la bulímia entre altres. Tot això amb un únic objectiu, aprimar-se. Hi ha gent que potser no entén aquesta forma de fer-ho, però el que tampoc saben és el mal psicològic que les comparacions poden ocasionar.
Aplicacions com TikTok o Instagram mostren cossos classificats per la societat com a cossos perfectes; sense arrugues, sense cel·lulitis… en conclusió, artificials. Això, especialment a les noies, ocasiona una preocupació excessiva pel pes, fet que els porta a disminuir la quantitat d’aliments que ingereixen i a seleccionar els de menor contingut en calories.
A continuació ho explicarem més a fons i com poder ajudar a una persona que ho pateix.
Moltes de les comparacions venen donades a conseqüència de xarxes socials com per exemple TikTok o Instagram, que donen visibilitat a cossos poc naturals i sovint retocats, adaptats als cànons de bellesa actuals. És per això que sorgeixen les comparacions entre persones i acaben desenvolupant TCA, ja sigui perquè ells mateixos s’han fixat en altres cossos “més bonics” o perquè han rebut comentaris ofensius sobre el seu cos creant un resultat anomenat TCA. Les persones diagnosticades amb aquest trastorn, tendeixen a desenvolupar un patró persistent de dietes no saludables associades a l’angoixa emocional, física i social, afectant trets mentals o psicològics com són: la personalitat, la forma d’actuar respecte a altres situacions i la forma de percebre el món.
Dins dels TCA existeixen diferents tipus com poden ser:
- Anorèxia nerviosa
Caracteritzada pel temor intens a augmentar de pes i la percepció distorsionada del pes.
- Bulimia nerviosa
Tracta de la ingesta excessiva d’aliments en un període curt de temps i utilitzen conductes
compensatòries com vomitar.
- Trastorn per afartament
És semblant a la bulímia nerviosa, però no fan servir mètodes compensatoris
donant lloc a l‘obesitat.
- TCANE (Trastorn de Conducta Alimentaria No Especificat)
Persones que estan duent a terme un TCA o que estan en procés de recuperació.
- PICA (Ingesta de coses que no són aliments)
Consisteix a consumir substàncies que no són nutritives.
- Trastorn per Rumiació
Caracteritzat per regurgitacions repetides d’aliment que van de l’estómac a la boca
on es tornen a mastegar causant que no es pugui mantenir el pes adequat.
- Trastorn per evitació/ restricció d’aliments
Aquesta implica un rebuig de l’aliment i les variacions són extremadament capritxoses del
que és una conducta alimentària normal.
Molts d’aquests trastorns com hem dit abans, són causats per les pressions socials i els cànons de bellesa de la societat actual. Abans de dir les possibles alternatives per tal de solucionar un cas de TCA, avisem que no us heu auto diagnosticar, ja que pots o bé diagnosticar-te d’alguna que no tens o no diagnosticar-te el que realment tens.
SOLUCIONS PER RECUPERAR-SE D’UN TCA
- Canviar els hàbits poc saludables per hàbits saludables.
- Aprendre a controlar allò que menges i els teus estats d’ànim
- Explorar formes saludables per afrontar situacions estressants
- Normalitzar els teus patrons d’alimentació
- Desenvolupar la capacitat per resoldre problemes.
Respecte a les pressions socials, hem contactat amb un alumne d’aquí La Salle Premià de Mar, i això ha sigut el que ens ha comentat sobre les pressions socials.
1) Sols canviar fàcilment d’opinió deixant-te portar pel que fa a el teu grup d’amics?
No, ja que considero que la meva opinió és única, no hi ha ningú que em pugui fer canviar d’opinió.
2) Has viscut algun cop interiorment o exteriorment alguna pressió social?
Per desgràcia, he vist més d’un cop un d’aquests casos i crec que no s’hauria de permetre que avui en dia aquestes coses continuïn passant.
3) Creus que la violència mental és més agressiva que la física?
Jo crec que sí, ja que la violència mental et perdura en la ment i fa que n’estiguis constantment pensant.
No poder evitar-ho és molt dur.
4) Com creus que s’haurien de tractar aquests casos?
Escoltant el que passa, perquè quan es dóna un cas d’aquests, trobo que és vital escoltar el cas i fer un
petit anàlisi per veure que és el que passa i perquè passa.
5) Creus que algun cop pot estar justificat fer aquest tipus de coses?
Jo crec que no, perquè la violència no és justificable.
6) Creus que hi ha gent que no és conscient dels seus actes?
Sí, perquè sempre hi ha algú que potser no és conscient que està fent una cosa mal feta, però això també és part de la seva culpa.
7) Tens fe en què algun dia això s’aconsegueixi erradicar?
Espero que sí, perquè no hauria d’existir aquesta classe de persones que no pensen en res més que la violència, i això dependrà molt de l’educació en un futur, com es porta, com es tracta a casa i a l’escola.
Com a conclusió d’aquesta entrevista podem dir que has de tenir un criteri propi i no deixar-te manipular per tal d’encaixar en un grup o deixar de fer el que t’agrada simplement perquè a la resta no els sembla correcte.
Has de ser tu mateix en tot moment i seguir el teu camí marcant les teves pròpies normes i forma de vida. Si vols tenir èxit a la vida, la sinceritat és el primer pas, ho has de ser amb tu mateix i amb els altres deixant de banda el que pensi la gent ja siguin del teu vincle familiar amics… L’objectiu és que acabis sent feliç.
