/

Manuel García: “La Guerra Civil va ser una lluita entre germans”

El supervivent d’aquest tràgic episodi del passat assegura que va ser temps de molta por

Firmat per Diego Pérez

Després de la Guerra Civil Espanyola, que es va perllongar des del 1936 fins al 1939, la dictadura del general Francisco Franco es va desenvolupar i desplegar al llarg de tot el territori espanyol. Avui ens posem a la pell de dues persones que van viure aquest període històric de primera mà: en Manuel, un home de 92 anys, i l’Eugènia, de 96 anys. Ells seràn capaços d’explicar-nos la seva experiència durant la guerra, aconseguint així endinsar-nos més en una de les etapes més fosques de la història d’Espanya.

Quina edat tenies a aquella època?

Eugènia: Jo just a l’inici de la guerra civil tenia nou anys.

Manuel: En canvi jo en tenia cinc.

Com era la vida durant la Guerra Civil?

Eugènia: La guerra va començar quan menys ens ho esperàvem. Es veu que es van crear dos bàndols amb idees contraposades que pretenien iniciar una guerra. Cadascun de nosaltres es va adonar d’una manera diferent. Per part meva dir que jo me’n vaig assabentar molt temps després, quan ja es començaven a sentir trets pel carrer.

Com definiries aquella època amb tres paraules?

Manuel: Guerra fora de lloc, civils contra civils, la pitjor guerra que pot haver-hi.

Civils contra civils, la pitjor guerra que pot haver-hi

Manuel, 96 anys

Seguies les ideologies de Francisco Franco?

Manuel: No, la veritat és que cap dels dos seguíem les ideologies de Franco. Així i tot, alguns dels membres de la meva família, com la meva cosina sí que compartien les idees d’aquest Dictador.

Què et podia passar si t’oposaves a les seves idees?

Manuel: Tots ho teníem bastant clar, qui no obeïa les seves ordes moria afusellat. Per aquest motiu tots nosaltres vivíem a terroritzats per la seva dictadura.

Qui no obeïa les ordres de Franco moria afullesat. Vivíem amb terror

Manuel, 96 anys

Tens o has tingut algun familiar que hagi sigut franquista?

Eugènia: Per la meva part no, tota la meva família es contraposava a les ideologies de Franco.

Manuel: Doncs per la meva part, com ja he dit anteriorment sí, hi havia una cosina meva que seguia el bàndol franquista. La veritat és que crec que la meva cosina es va sentir identificada amb aquest dictador, ja que el seu marit era militar i per tant ell sí que seguia a cegues a Franco. Així i tot, jo intentava portar una bona relació amb ella malgrat els diferents tipus d’ideologies que teníem.

Desgraciadament va morir algun familiar?

Manuel: Afortunadament cap dels meus familiars va deixar-nos en aquesta guerra. Encara així tots dos vam veure moltes morts.

Què va canviar després de la seva mort?

Manuel: Després de la seva mort tot va canviar per complet. Es va veure clarament com la població deixava d’estar atemorida per aquell monstre, i començava a prosperar.

Eugènia: La vida durant la guerra civil era molt dura, com bé ja he dit, la gent vivia atemorida. Amb molta por. De fet més d’una vegada recordo a uns homes, que entraven i sortien de casa nostra quan volien. Ells estaven armats i agafaven el que volien quan volien. Evidentment si et negaves t’afusellaven. Recordo com tots nosaltres estàvem a un racó tremolant de la por.

Com ha canviat Espanya des de la seva mort?

Manuel: Espanya va canviar completament, en l’àmbit de desigualtats la cosa va disminuir una barbaritat ja que aquell terrible dictador ja no era present.

Quines desigualtats creus que hi havia entre homes i dones?

Eugènia: Hi havia moltes diferències. Abans de l’inici de la guerra, l’única diferència era de drets, no es tractava igualitàriament als dos gèneres. Però més endavant, les desigualtats van anar a més. Durant la guerra la diferència entre els homes i les dones era principalment el fet que els homes estaven destinats al 100% a lluitar, mentre que les dones eren considerades únicament com figures que es casaven amb els homes per seguir amb l’arbre genealògic.

A aquesta època cada persona va viure unes anècdotes que són molt divertides, l’Eugènia i el Manuel ens n’expliquen algunes:

La sort ens somriu

Una de les primeres anècdotes que va tenir lloc durant la Guerra Civil, va ser la d’en Manuel. Ell era un noi molt petit, de fet no tenia més de cinc anys quan van tenir lloc aquests successos. Ja era fosc i els carrers estaven plens de gent fent revoltes. El seu pare anomenat Josep corria camí a casa amb el seu fill en braços, quan un home amb la cara tapada els va disparar des d’un balcó amb el qual semblava que era un rifle. La bala va impactar justament en la gorra que duia el seu pare, fent que aquesta caigués a terra. Només que el Josep s’hagués quedat quiet una mil·lèsima de segon més hagués mort a l’instant. Ell encara dona gràcies a la sort que va tenir aquell dia.

Una bomba al meu capçal

Aquesta és una de les altres anècdotes d’en Manuel. La situació era la següent. Durant la guerra civil es van llençar moltes bombes per generar tot el caos i mal possible. I desafortunadament una d’aquelles bombes va impactar justament a la seva casa, més concretament en el seu llit! Afortunadament la bomba estava defectuosa i no va explotar. Així i tot, van haver de cridar a un expert per tal que els desactivés el dispositiu correctament. Seguint les seves paraules “va ser un ensurt de mort”.

Una veïna amb molt mala sort

Aquesta anècdota la narra la Eugènia, i tracta del següent. Un dia com un altre durant la Guerra Civil, una bomba va impactar en una fàbrica d’armament del bàndol oposat. Desafortunadament ella vivia a pocs carrers de l’explosió i molts dels trossos d’aquella fàbrica, en sortir disparats per l’explosió es van convertir en fragments de metralla que es dirigien a gran velocitat cap a les cases veïnes. Ella i la seva mare, van aconseguir amagar-se. Però en canvi, la seva veïna (que no li queia gens bé) no va tenir prou temps per a amagar-se i tota aquella metralla no només va impactar en ella sinó també en el seu marit i fill petit que van morir a l’instant. Ella assegura que la criatura no s’ho mereixia, però que en canvi ella sí que s’ho havia buscat.

Redactor junior