Guillem Martin i Alba Bruna
Maria dels Àngels, una àvia de setanta-cinc anys que ha sapigut viure una bona vida. Nascuda a Barcelona el 19 de gener de 1948, amb dues germanes i un germà, carnissera de professió, viuda amb trenta-vuit anys, tres filles, cinc netes i un net.
Com vau viure a casa vostra la mítica frase de “Franco ha muerto”?
A casa meva no va passar res fora del normal, ja que seguíem vivint com sempre i no vam notar la diferència.
Us va faltar algun dia menjar a casa durant l’època franquista?
Menjar no ens va faltar, encara que sí que anàvem una mica justets per repartir el menjar, però vam poder fer vida normal. A més, el que sí que va faltar va ser roba i estris per fer vida de cada dia, però com que teníem uns bons veïns i amics fora de la ciutat, ens van porta tot allò que necessitàvem.
Després del franquisme, quin idioma parlàveu entre vosaltres?
Com que érem de Valencia i Saragossa, parlàvem en castellà. La política no ens interessava gaire i no volíem problemes.
Quines tradicions teníeu amb la vostra família?
Les tradicions que teníem a casa eren ben poques. Les que més celebràvem eren les del Nadal. El dia 24 acabàvem de muntar el pessebre i allà a la nit posàvem el nen Jesús a l’establia. Aquella nit ens reuníem tota la família i la meva mare Carmen feia un gran sopar. El dia següent, el 25, també fèiem dinar de Nadal amb els veïns i amics dels meus pares. Per Sant Esteve no fèiem gaire cosa i per reis teníem no més de quatre regals.
Teníeu familiars que van anar a la guerra i van tornar?
Sí, de fet quasi tots els meus familiars van anar-hi. El meu pare i els meus dos avis hi van anar, el pare de la meva mare treballava a la universitat, a la facultat de medicina, i un dia el van anar a buscar i el van matar. Jo no el vaig conèixer però la meva mare deia que va ser un gran home. Tots els meus tiets van estar en batalles però per sort van tornar. Per això jo de petita vaig créixer amb la meva cosina, ja que el seu pare estava a la guerra i la seva mare no podia cuidar d’ella.
A part d’ells, el pare del meu home, també va anar a la guerra perquè tant ell com el seu pare, és a dir l’avi del meu marit, eren guàrdies civils.
A partir de quina edat vas començar a treballar i de què?
Jo des de ben petita que treballo, a partir dels 13 anys fent de carnissera i només he treballat d’això.
Vas poder triar la teva feina?
No, ja que en aquell moment necessitàvem diners i la meva mare em va enviar a treballar amb la veïna perquè m’ensenyés l’ofici. Com que no em van deixar triar-lo i no tenia més opcions, al final em va agradar i em vaig acostumar.
Si no haguessis treballat de carnissera, què hauries fet?
Mai m’havia plantejat aquesta pregunta, però podria ser que hagués treballat d’algun ofici semblant perquè m’agrada molt el món de la cuina. Tot i que sempre he sigut una persona molt oberta a parlar amb tothom i quan jo tenia la meva carnisseria a Premià, gaudia treballant perquè podia fer tot allò que m’agradava.
Tornaries a l’època de quan tenies setze anys?
Jo no tornaria perquè va ser una època molt dura, a casa no vivíem molt bé, encara que és veritat que tinc molts bons records que no voldria oblidar mai. Tot i això m’agrada més l’època d’ara perquè es diferent i estic amb gent que m’envolta i em fa sentir molt millor, perquè com que soc vídua la companyia ho és tot per mi.
