Nayara Carmona, Malak Ait Tamassint
El trap i el reggaeton és un dels gèneres musicals més populars del moment, i això és una cosa que a la gran part de la societat no li agrada molt. Ja que parla de coses bastant vulgars. També molts artistes d’aquest món del trap i el reggaeton s’estan fent molt virals, i els tenim més a prop del que pensem.
Ara os passem tres dels més virals del moment:
Bad Gyal
Per primer posem a la Bad Gyal, ja que aquest any ha anat avançant a la música moltíssim, és una artista catalana, d’aqui al costat nostre, és de Vilassar de Mar. Té 12.204.041 oients mensuals. I la seva cançó més escoltada és la de Chulo Pt2 amb Young Miko i Tokisha que ha sigut escoltada més de 274 milions de vegades.
Anuel AA
Anuel és un cantant conegut a escala mundial, no hi ha quasi ningú que no el conegui, però ha tingut moltes crítiques per les seves lletres. Té 33.587.794 oients mensuals, i la seva cançó més escoltada és Amanece amb més de 714 milions de reproduccions.
Almighty
Aquest cantant va començar a 2016, junt amb Anuel, tenen algunes cançons junts, però Almighty, en canvi, s’ha tornat sacerdot, després de fer cançons amb lletres molt vulgars ha decidit que el millor que podria fer era ser pastor, ja que estava dins del món de les drogues, no podia dormir ni tindre una vida amb normalitat. Té 3.164.566 oients mensuals i la seva cançó més escoltada és Ojalá amb Bryant Myers amb més de 69 milions de reproduccions.
Després de veure tres dels cantants que s’han estat escoltant últimament parlarem de la relació i la polèmica de l’objectivació sexual de les dones i la cosificació del cos femení. Moltes lletres contenen referències a la sexualitat i la violència de gènere, cosa que pot normalitzar comportaments perjudicials i contribuir a les violacions.
En resum, encara que el trap i el reggaeton han estat importants formes d’expressió artística i cultural per a moltes comunitats, és fonamental abordar críticament les problemàtiques associades amb aquests gèneres, incloent-hi la glorificació de la violència i el materialisme, i la falta de diversitat artística i temàtica. Promoure un diàleg obert i constructiu sobre aquestes qüestions és essencial per fomentar una cultura musical més inclusiva i respectuosa.